Bon dia, senyor president, senyor conseller delegat, membres del Consell, accionistes, companys i companyes.

M’agradaria que aquesta intervenció constàs en acta. El meu nom és Joan Mayol, i parl en representació dels empleats de Balears que han delegat el seu vot en jo i com a representant del Sindicat Independent de Balears (SIB), sindicat majoritari a les nostres illes des de fa més de 43 anys. 

Vull començar posant el focus en l’actiu més important: la plantilla de CaixaBank que cada dia es deixa la pell, per aconseguir els resultats històrics que vostès avui ens presenten de 5.891 milions d’euros,

Sense la plantilla no hi ha negoci. Som els qui generam el valor, però els que menys reben a canvi: mentre la remuneració a l’accionista creix un 15%, els sous només es revaloritzen un 3%.

I aquí ens trobam amb una circumstància  difícil de justificar: vostè, senyor Gortázar, en el 2025 va cobrar  5,19 milions “que no està gens malament”  i avui ens demanen aprovar-li una pujada del 20% “quasi res!!”

És una dada que fa mal a tota la plantilla de CaixaBank, i encara més als companys i companyes que varen venir de Bankia.

 Recordin que a l’ Ero de 2021 se’ns va demanar a tots els sindicats un esforç per evitar acomiadaments forçosos, que va ser l’adequació progressiva. Encara que no ens agradés aquesta mesura, per salvar la plantilla vàrem acceptar, però els beneficis obtinguts any rere any  demostren que les nostres peticions d’eliminar o d’avançar el fi d’aquesta adequació progressiva estaven totalment fonamentades. 

Aquests resultats obtinguts no han estat per la situació conjuntural de l’economia, sinó gràcies a l’esforç de la plantilla!!

-I que ha fet l’empresa?, ha preferit engreixar els dividends dels accionistes i apujar el sou del CEO, abans que fer justícia amb els seus treballadors. Per tant,  arribam a aquest final d’etapa tard i malament.!!

I el que és pitjor!! Ens volen fer creure que tots anam en el mateix vaixell, i sí, anam al mateix vaixell, però vostès són a dalt, a la coberta, disfrutant del sol, amb generosos increments salarials i repartint-se dividends; i els treballadors estam tancats a baix, a la sala de màquines, asfixiats per la pressió comercial i fent que el motor de les vendes no s’aturi davant el crit de ‘MÉS VENDES, MES VENDES!!!, que mai semblen suficients per a vostès.

han imposat uns reptes inassumibles!, amb una periodicitat quadrimestral que a més, ignora per complet la realitat de Balears. Aquí, l’estacionalitat de la nostra economia basada en el turisme fa que, durant el primer quadrimestre, sigui pràcticament un miracle complir els objectius que ens han marcat. 

-És conscient que aquesta ambició desmesurada per incrementar els beneficis està emmalaltint la plantilla? 

-Saben que hi ha companys que prenen pastilles per poder aguantar el ritme frenètic que vostès exigeixen des dels seus despatxos? 

La plantilla NO POT MÉS!! Ja n’hi ha prou!, aturin aquest ritme!!

És difícil d’entendre com companys amb molts d’anys d’experiència, només pensen a partir de l’entitat. No és falta de compromís, és esgotament.

La pressió comercial és intensa , el seguiment és diari i constant  is’han institucionalitzat. frases com: 

1-què tens per avui?,

2-has gestionat els llistats?,

3-si tens l’agenda plena perque no hi ha vendes?

4-què faràs demà per recuperar les vendes que no has fet avui?, 

Sr. Gortázar, vostè diu que sense intensitat a la feina s’avorreix. Però no es confongui, la plantilla, no està avorrida, està exhausta!. 

Per tot l’exposat, el SIB com és lògic, votarà EN CONTRA del punt 6 de l’ordre del dia.

Li exigim tres coses molt clares:
Primer. Una redistribució justa dels beneficis. No és acceptable increments del 3% per als treballadors, del 15% per als accionistes i d’un 20% per a vostè, sr Gortázar.
Segon. Reducció immediata dels reptes i de la pressió comercial.
Tercer. Respecte per la salut de la plantilla: no som màquines ni inteligència artificial, som persones.

Malgrat tot  des del SIB li oferim la mà, amb fermesa però amb voluntat negociadora, per trobar solucions als problemes actuals que pateix la plantilla.

Ja per acabar, voldria fer referència a les paraules del nostre fundador Francesc Moragas, que deia: “la feina al cap; la gent, al cor”. Recordi sr. Gortázar que la seva gent som nosaltres, els treballadors i treballadores de Caixabank. 

Moltes gràcies.