El nou model de Retribució Variable per a 2025 es presenta com una estratègia centrada en la “visió client”, eliminant rànquings i premiant l’atenció a llarg termini. Així es va transmetre a la Convenció de directors i també a la de Directius de CaixaBank, insistint que tot el que es fes amb el client comptaria.

No obstant això, aquest model presenta un problema greu que afecta tota la plantilla:

S’estableixen objectius quadrimestrals, la qual cosa incrementa encara més la pressió i no permet sembrar i recollir adequadament.
 Es prioritzen determinats productes (en especial assegurances de VidaCaixa) per sobre de l’autèntica atenció personalitzada al client.

A la Direcció Territorial de Balears, a més, la situació és encara més insostenible. Aquí, sembla que només compta una cosa: vendre assegurances de VidaCaixa, especialment MyBox Vida (anomenada eufemísticament “Protecció Familiar”) i MyBox Jubilació.

La plantilla està sotmesa a una pressió comercial extrema amb exigències inassumibles:

 Cada empleat ha de fer almenys 3 propostes diàries de MyBox Vida i MyBox Jubilació.
 S’han d’incrementar les simulacions, preguntant als clients informació personal sobre la seva unitat familiar.
 Seguiment diari i report del nombre de simulacions i propostes realitzades.

Les eines proporcionades són absolutament inútils:

Els llistats Plan100 i Plan50 estan plens de clients sense cap potencial real, morosos i fins i tot persones difuntes.

I per si no fos suficient, a la nostra DT es continua cremant la plantilla amb missatges contradictoris i un discurs de comparació constant: “No pot ser que siguem els darrers”

No s’havien acabat els rànquings?

Però la realitat és que vendre assegurances de vida no és fàcil. A Espanya, no hi ha una cultura asseguradora tan arrelada com en altres països, i si a això l’hi afegim que:

Tenim uns preus que no són dels més competitius del mercat.
Fins i tot si aconseguim que el client ho contracti, després l’asseguradora pot rebutjar-lo en revisar el qüestionari de salut.

Aquesta estratègia està basada en la imposició i la por: si l’objectiu no es compleix, la pressió augmenta. A Auditoria no li importarà si t’has sentit obligat a vendre de qualsevol manera. Si hi ha conseqüències, l’únic que sortirà perdent serà l’empleat.

Exigim que es respecti de veritat la visió client i es posi fi a aquesta pressió insostenible. No podem permetre que es vengui com a “atenció personalitzada” un sistema que continua obligant la plantilla a col·locar productes sota pressió constant. Per una CaixaBank que respecti la seva plantilla i els seus clients.