La setmana pròxima finalitza el termini per a la negociació del Conveni Col·lectiu, tret que es pacti augmentar el termini de temps de la negociació. 

Per tot això, hem trobat convenient donar-vos a conèixer que no és necessari, any rere any, anar perdent drets laborals i retallades en els nostres salaris, encara que alguns ens pintin escenaris apocalíptics, com la perenne crisi financera, i altres, vulguin emprar el que millor saben fer, la por.

L’economia d’Espanya, des del final de la Guerra Civil espanyola, va sofrir fins als anys 50 del segle passat, deguda a una forta i continuada depressió econòmica. És curiós que, en aquella època, durant la negociació dins l’àmbit de la “Reglamentación Nacional del Trabajo en las Cajas Generales de Ahorro Popular” la patronal d’aquell temps manifestava: “No ha d’oblidar-se que l’eficiència i el rendiment del personal, i en definitiva la prosperitat de l’entitat, depenen de la satisfacció interior que neix no sols d’una retribució decorosa i justa, sinó que totes les relacions de treball estiguin assentades sobre la justícia”. Sobren comentaris.

L’antiga patronal ho tenia molt més clar que l’actual. Des del SIB sempre hem manifestat que si es tracta bé al personal, se’l motiva i com deia el nostre anterior President, se l’anima a fer i deixar fer, s’aconsegueix una millor productivitat. Però en els darrers temps, s’han posat de moda les retallades, la manca de conciliació, les pressions, les amenaçes, etc…  

Ara, en la negociació del nostre Conveni Col·lectiu, aquests moments, una altra vegada més, la patronal CECA es justifica davant la RLT amb un escenari apocalíptic, el qual fan servir des de la crisi financera del 2008; per aquest motiu, volen aprofitar per a donar el cop definitiu, eliminant drets i complements salarials.

Però, quina és la veritat? La situació econòmica que mostren a la Mesa de Conveni i així, aprofitar per gratar les nostres butxaques, o la que mostren davant els seus inversors i els organismes de control on presenten dades magnífiques, per així les Direccions de les entitats continuïn gaudint dels seus magnífics sous i retribucions variables.

Diferències de la crisi financera de l’any 2008 i la crisi del coronavirus. 

Segons el estudi del sindicat CIC, present a l’actual negociació del Conveni Col·lectiu, diu que són diferents. A l’actual crisi s’ha respost de la següent manera:

• El BCE ha multiplicat les seves polítiques monetàries no convencionals, entre elles, l’anomenada expansió quantitativa, que inclou com sabeu, compra d’actius financers, arribant fins als 1,35 bilions segons el Consell de Govern del BCE del passat 04 de juny de 2020. Una decisió que va disparar la cotització de les accions de tots els bancs, incloent els espanyols, arribant a xifres prèvies a l’estat d’alarma. 

• A més, tots som coneixedors d’una altra de les mesures no convencionals, les TLTRO (Targeted Longer Term Refinancing Operations), subhastes de diners a les entitats creditícies i que han injectat liquiditat a la banca per imports de 1,2 bilions d’euros. Cal destacar els 40.700 milions d’euros de liquiditat que el Banc central Europeu ha adjudicat a CaixaBank dins del marc d’aquestes operacions segons consta en el fet rellevant presentat per la pròpia entitat a la CNMV el 17 de juny de 2020.

En resum, el contrast amb l’anterior crisi és clar. Avui les entitats creditícies no tenen un problema de solvència i molt menys, de liquiditat, perquè el BCE els presta tot el que demanden. I no ho deim nosaltres, ho diu textualment el Govern d’Espanya, a l’informe encarregat a l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics publicat el 16/04/2020. 

QUAN LA PATRONAL PARLA ALS INVERSORS, LA BANCA ESPANYOLA ÉS RENDIBLE, SOLVENT I TÉ LIQUIDITAT.

EN CANVI, QUAN PARLA ALS EMPLEATS I EMPLEADES, NOMÉS PENSA A FER RETALLADES PERQUÈ TOT VA MALAMENT.

NO A UN ALTRE CONVENI DE RETALLADES

CONTINUARÀ…

SOM INDEPENDENTS

SOM DE BALEARS