Els nostres companys de CCOO i SECPB van explicant que l’Acord era inevitable perquè, de no haver-se signat, l’entitat podria haver imposat el nou horari de forma unilateral.

El Conveni Col·lectiu d’Estalvi 2015-2018, signat per ells diu literalment:

«Article 31. Jornada i Horaris. Apartat 7. Jornada i horaris singulars. 7. Les Entitats podran establir jornades i horaris singulars sempre que així s’acordi mitjançant acord col·lectiu amb més del 50% de la representació de l’Entitat…»

* Si les entitats van signar això en el Conveni, va ser per limitar alguna cosa que la llei els permetia fer de forma unilateral?

* Si CCOO i SECPB van signar això en el Conveni, va ser per limitar el poder de les entitats i després lliurar-les-hi de nou?

* Si els companys d’UGT també van signar aquest Conveni, no sabien que aquest apartat s’incloïa per poder signar acords com aquest?

Si qui va redactar el paràgraf només pretenia fer literatura, haurem de dir-li que es resigni, doncs la seva gran aportació «…sempre que així s’acordi mitjançant acord…», no li valdrà per guanyar el Premi Ramon Llull.

Per tant, totes les parts signants tenen clar, encara que amb literatura feixuga, que no es poden aplicar de forma unilateral per CaixaBank les jornades i horaris singulars.

Fer-ho seria del tot IL·LEGAL. I traslladar a les oficines aquesta gran mentida és totalment ANTIÈTIC i REBUTJABLE.

VOS SEGUIREM INFORMANT