La part de l’acord que es manifesta en xifres (primes i compensacions en general) no necessita cap argumentació per a deixar clar que és el millor ERO signat mai en la nostra empresa. Si sobre gustos no hi ha disputa, pretendre discutir sobre aritmètica deixaria en ridícul a qui ho intentés.

Però vàrem tenir el risc que aquest acord no arribés a ser. En un moment de la negociació la caparrudesa de CCOO i la desconfiança de la Direcció cap a la plataforma li va fer témer per la impossibilitat d’arribar a un acord i plantejar-se executar l’ERO unilateralment.

Què té aquest acord d’especial?

D’una banda, que, en una situació en la qual les sortides s’esperen sempre pitjors que les anteriors, l’acord és, com dèiem, objectivament millor.

I, d’altra banda, l’obstinació a trobar solucions imaginatives que eviten els efectes que podrien ser adversos de l’acord.

Posem quatre exemples:

• En primer lloc, l’augment de les oficines S1 posa a més companys en la situació duríssima de treballar sols; aquest mal objectiu se suavitza deixant a aquestes oficines exemptes de reptes de campanyes que moltes vegades són d’impossible consecució en localitats tan petites. De ser una situació evitable (treballar només), a una situació que més d’un desitjarà (treballar a gust).
• En segon lloc, el cobrament de la prestació en forma de renda augmenta el percentatge percebut, segons casos, en un 7% o 8% sobre el net que es cobraria en pagament únic.
• En tercer lloc, el protocol de trasllats limita radicalment l’arbitrarietat en l’aplicació dels moviments.
• En quart lloc, l’increment d’oficines Store es veu compensat amb les salvaguardes que, qui ho desitgi, tindrà acomodament per a no haver de canviar el seu horari si no vol. Aquests i altres beneficis els podrem comprovar durant l’aplicació de l’acord.

Per què no signa el sindicat majoritari?

En la reunió final de la Mesa ha dit que pels 25 km que separen els 50 dels 75 i perquè el model de trasllats exclou la intervenció regular de la Comissió de Seguiment en aquests. Això dels 25 km es comenta sol. Imaginem que els qui van venir de Canàries a Balears o els traslladats a Catalunya des de, per exemple, Castella, Andalusia o València en altres acords que sí que va signar CCOO no donaran crèdit al que escolten. Això de la Comissió de Seguiment té una explicació senzilla: un sistema basat en regles, que ha costat molt idear i negociar, posa moltes traves a l’arbitrarietat. Això és precisament el que CCOO cercava: l’arbitrarietat. Es queixa de l’arbitrarietat dels comandaments, però reclama la seva pròpia.

Ja es va discutir durant la negociació i ja se’ls va deixar clar que no volíem que els trasllats, si arribés el cas, es decidissin per un sindicat pressionant a la Direcció per a decidir el nom de la persona afectada. Perquè, que quedi clar, CCOO no s’ha oposat a la mobilitat forçosa, s’ha oposat a negociar-la en la Mesa deixant un protocol escrit. El que sempre ha defensat (i consta en acta) és que la mobilitat forçosa es decidís en les Comissions de Seguiment.

Nou model de negociació.

Finalment, aquest ERO ha marcat un nou model de negociació en CaixaBank. Aquest model s’ha basat en que els sindicats discuteixin prèviament les seves diferències i arribin a la taula de negociació amb unes línies acordades per tots. S’ha basat en que cadascun deixi a la seva casa l’ego i els càlculs partidistes i aportar el seu gra de sorra a l’esforç col·lectiu. Possiblement això és alguna cosa que moltes vegades ens has demandat als representants sindicals en les nostres visites. En un esforç coral, les “dives” no saben trobar el seu lloc, aquí cal buscar l’explicació que CCOO, encara a les 23.26 del 7 de maig, digués en Twitter: “CCOO després de veure el redactat actual amb algun aspecte que s’ha incorporat, pensem que si es rebaixa el límit als 50 km podríem valorar la resta de propostes” (sic). És a dir, que encara no havien aportat res a la negociació i tampoc rebutjaven la mobilitat forçosa.

UNIÓ SINDICAL ENFRONT L’#EROCAIXABANK