SI NO POTS CONVÈNCER, CONFON

Sembla que els sindicats signants del Conveni ens voleu fer caure en aquell concepte que s’estudia en Economia de la il·lusió monetària; ens voleu fer creure que, mitjançant almoines (“paguitas”), ha tingut lloc una revaloració salarial. Ara, a la nòmina de maig, se’ns abonarà una altra “paguita” . Com deia un gran professional de la nostra Entitat: “si no puedes convencer, confunde”

Tan segurs estau que la plantilla desconeixem la diferència entre pagues úniques (one-off payment) i revisió a l’alça dels salaris (revaloració) ?   El mínim dubte ofèn.

Els sindicats signants d’aquesta nota sabem que la realitat és només una: en els darrers 10 anys hem tingut una pèrdua d’un 20% del nostre poder adquisitiu.

Un dels sindicats majoritaris signant dels  succesius convenis, manifesta a una recent circular: “El empleado de CaixaBank ha perdido poder adquisitivo, y multitud de derechos, durante los últimos 10 años”…  – No fotem! Que potser no estàveu presents a les taules de negociació, quan es laminaven conveni a conveni, els nostres sous i el nostre futur?

Amb aquests antecedents, algú pensa que podem esperar grans resultats en la pròxima negociació del Conveni Col·lectiu d’Estalvi 2024-2027?

 Ningú no podem entendre perquè no vàreu negociar i pactar una clàusula que vinculàs la revisió dels nostres salaris a l’IPC. Sabeu de sobres que les vostres “paguitas” no solucionen que cada dia anam perdent poder adquisitiu.

 I jugau a confondre.

 Estam cansats d’almoines: el que necessitam és una defensa aferrissada dels nostres conceptes salarials i beneficis socials.

Per tot això sol·licitam i exigim a la Direcció un increment del nostre salari real (sense adequació progressiva) equivalent a l’esforç, compromís i professionalitat de la plantilla en el creixement, resultats i beneficis de CaixaBank, sobretot en els darrers anys, presentant beneficis rècord malgrat el difícil marc estructural, conjuntural, social, tot i les pressions desmesurades.