En compliment d’una resolució extrajudicial es constituí el passat 2 de desembre una mesa a CaixaBank per arribar a un acord sobre la implantació d’un registre horari que impedís les prolongacions de jornada i que aquestes fossin registrades, informades i compensades. La resolució de l’Audiència Nacional establia el 30 d’abril com a data límit per aconseguir un acord.

Mentrestant i en paral•lel, la patronal i els sindicats amb major representativitat en el sector han constituït una mesa per tractar el mateix tema. Aprofiten que les prolongacions de jornada és una qüestió que afecta a tot el sector i que existeixen nombroses sentències a moltes entitats, desfavorables per a la patronal d’estalvi, i també de banca, per treure-ho de la negociació a CaixaBank.

Aquesta proposta dels sindicats beneficia la direcció de CaixaBank i a la reunió del proppassat 26 de gener va plantejar suspendre la mesa negociadora oberta a l’entitat fins que es tanqui l’acord a la mesa sectorial, amb la data límit establerta en aquesta mesa sectorial del 15 de març.

Això fou aprovat a la reunió del 26 de gener pel SECPB, CCOO i UGT. Els sindicats SIB, FEC, CGT i LAB-ELA ens vàrem oposar a la suspensió i defensàrem la continuïtat de la negociació a CaixaBank per:

1. Tenir una resolució judicial que cal acatar i no fer malabars per dur-la on l’interessa a l’empresa i al terreny on és més forta; en el qual els majoritaris sempre han sucumbit a la signatura, com a mostra l’últim Conveni Col•lectiu firmat.

2 Allunyar la mesa de negociació de la representació legal dels treballadors de CaixaBank per dur-la a l’àmbit del sector només beneficia a l’empresa i perjudica als treballadors. Creiem que és a la nostra empresa i amb la negociació amb totes les organitzacions sindicals, no només amb els sindicats de major representativitat, on es defensa millor a la plantilla.

3 A CaixaBank ja existeix des de 1991 un acord de control horari d’obligat compliment que es vulnera sistemàticament.

4 Perquè les particularitats de cada entitat fan necessària una negociació pròpia.

Els sindicats SIB, FEC, CGT i LAB-ELA ens manifestem en contra de tripijocs i milongues síndico-empresarials de meses sectorials en les quals no hi participi tota la representació legal dels treballadors i que suposin un retrocés en el dret horari dels treballadors i treballadores del sector d’estalvi en general i de CaixaBank en particular. PER QUÈ L’EMPRESA NO VOL NEGOCIAR A CAIXABANK?