Si a principis de juliol vàrem haver d’explicar que CCOO no feia més que electoralisme amb la famosa pòlissa que mai va existir, ara ens toca contestar a UGT, que juga al mateix.

UGT treu una circular en la qual parla de l’acord d’oficines In Touch i afirma que el compromís que es recull en l’acord: «… es una simple declaración de intenciones… Con este acuerdo, no suscrito por UGT, los firmantes se dieron por satisfechos…”.

No, companys, nosaltres ens conformem amb això: «La juez … , encargada del caso Pepe el del Popular -director de una oficina del Banco Popular en Santander que desapareció en marzo dejando un importante desfalco-, ha dictado auto por el que la entidad deberá depositar una fianza de 1.334 millones de pesetas por la presunta responsabilidad civil subsidiaria que pudiera alcanzarle. » (El País 24 de noviembre de 1991)». Els qui seguiren el cas saben que va haver-hi desenes de condemnes al banc en virtut d’aquesta responsabilitat civil (totes les demandes que es varen presentar) i que, segons es diu, la seva obstinació a obligar als clients a acudir a la via judicial li va costar el 25% de la seva quota de mercat a Cantàbria i que mai la varen recuperar.

A més, ens explica UGT que la responsabilitat subsidiària de l’empresa depèn de la bona fe de l’empleat. Clar! Per això el director del Popular es va amagar 18 anys a Mèxic, perquè sempre va obrar de bona fe.

No tenim clar què es proposen aquests sindicats amb tota aquesta campanya. La insistència d’uns en què han aconseguit una pòlissa innecessària i inexistent i la dels altres en què no l’han aconseguit, però és imprescindible, només pot tenir una conseqüència: donar a l’empresa un argument jurídic per dir que els dos majors sindicats d’Espanya sostenen que no és responsable subsidiària del que facin els seus empleats i carregar-nos a tots amb la responsabilitat civil. Al temps!

RECORDAU SOM INDEPENDENTS I SOM DE BALEARS.