Sembla ser que això va començar quan es posaven pegues per part dels notaris als actes de préstecs d’empleats; ja hi ha un criteri consensuat del col·legi de notaris i registradors pel qual els nostres préstecs queden fora de l’aplicació de la LCI.

Després la Direcció ens va plantejar que es creava un desequilibri econòmic perquè la nova LCI mana pagar l’IAJD a la part prestadora, és a dir CaixaBank; la nostra solució va ser crear una comissió d’obertura per l’import d’aquest impost, el qual és diferent segons la comunitat autònoma. Aquesta opció va ser rebutjada per la Direcció.

Avui la Direcció ens ha respost a les propostes presentades per la RLT, entre altres:

• -Posar com a garantia personal/mixta l’operació no es pot acceptar. Pot crear dificultats en cas de novació, taxació …
• -Han tornat a manifestar que volen mantenir aquest benefici social i només cerquen un equilibri econòmic, no un lucre. Insisteixen que necessiten pujar el tipus d’interès per a compensar el desequilibri provocat per l’IAJD.
• -No volen augmentar el capital del préstec tipus A, ara de 225.000€. L’excusa és que des de 2008 l’habitatge ha baixat entre un 20-30%. El que no diuen és que en el període 2002-2007 l’habitatge es va incrementar un 50%.
• -Incrementar els terminis d’amortització en els préstecs tipus B (de 20 a 25 anys) i el préstec de millora habitatge (de 15 a 20 anys).
• -No volen repercutir l’impost dins d’una comissió d’obertura, opció més lògica, perquè així ho diu un informe d’assessoria jurídica, el qual no ens han facilitat. Pel SIB és viable aquesta opció i per aquest motiu hem insistit a defensar aquesta opció.
• -Se’ns ha comentat que els registradors no veuen viable préstecs d’empleats quan el cotitular no és el cònjuge o la parella de fet. El SIB ha recalcat el que diu la Llei, la qual no abunda en el parentesc o no del cotitular del préstec.

En definitiva s’han ofert modificacions en l’acord que no plantegen res extraordinari per als empleats a canvi d’incrementar el preu dels préstecs. Aquests moviments pel SIB es valoren positivament però no són suficients.

Així estam enrocats fa uns mesos i no avançam. Si l’Entitat vol encarir els préstecs dels empleats, com a contrapartida s’ha de modificar l’acord de préstecs vigent i adaptar el mateix a les noves condicions i a la realitat social que hi ha a Espanya. Fa molts anys una sola persona podia fer front al pagament de la hipoteca, ara es necessiten dos sous i no es pot comprar on un vol, ja que hi ha capitals de província que el preu de l’habitatge és prohibitiu.

Per tant el SIB proposa per al nou acord el següent:

-Menys burocràcia: tenim clar que s’ha de simplificar el circuit dels préstecs d’empleat; en el CAR només hi ha pegues.

-El 10% per a despeses s’ha d’incrementar; per exemple amb la pujada de l’IVA al 10% i del ITP ja queden fora la resta de despeses.

-Per part nostra està bé parlar de diferencials, tipus d’interès…, però això no és un benefici social en si, ja que tenim empreses amb convenis comercials on hi ha uns tipus d’interès i resta de condicions molt similars. De fet fa uns anys i amb un altre benefici social com és la pòlissa d’Adeslas Salut hi havia clients que pagaven una prima menor. I ja no parlam del que ens consta l’assegurança de vida SEVIAM.

El veritable benefici social és poder ajudar als empleats; entre algunes idees:

1. Els més joves a aconseguir el seu primer habitatge; en les principals ciutats és tasca impossible, per això sol·licitam que es posi una línia d’avals als empleats amb nivells més baixos per a poder llogar habitatges dins de la ciutat.
2. Els més antics; no entenem com no es deixa llogar un habitatge tipus A després de molts anys de pagar la hipoteca, on ja es té la sensació de tenir més propietat. Normalment el pagament de la hipoteca en els empleats actius no genera morositat, se’ls gira el rebut en el moment que cobres.
3. De la mateixa manera s’ha d’adequar la capacitat de devolució del 40% i posar-ho en un context més a llarg termini. També es podria acumular en el SOLEM la capacitat de devolució del cònjuge.

Si podem arribar a un bon acord tenint en compte aquestes premisses, amén d’unes altres, tal vegada els empleats de CaixaBank no aniran a buscar finançament a altres entitats.

DES DEL SIB VOLEM RECORDAR A LA DIRECCIÓ: QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT EN L’EMPRESA? LES PERSONES, COMENÇANT PELS EMPLEATS I EMPLEADES.

SOM INDEPENDENTS

SOM DE BALEARS