UN és el nombre de trasllats forçosos en els que ha quedat, a dia d’avui, l’apocalíptica i terrorífica purga que des de CCOO ens anunciaren quan noltros treballàvem i negociàvem l’ERO 2019.

Com aquí ja han perdut tota credibilitat, ataquen amb el que sigui: la classificació d’oficines, el Pla d’Igualtat, la negociació de préstecs… o la fam al món.

No és casualitat que tots els sindicats, menys CCOO, s’unissin aleshores, igual que tampoc ho és que ens haguem proposat tornar-ho a fer per afrontar una negociació difícil com és la de préstecs hipotecaris d’empleats. Pensam que existeixen criteris comuns suficients per a defensar una posició unitària en el pacte de préstecs i que, òbviament, la unió fa la força davant les dures pretensions de la Direcció.
Per això al gener s’escoltaran les nostres veus a les meses de negociació convençuts de la força de la unió entre sindicats.

Altres seguiran intentant desesperadament que acceptem el seu “divisme”, ja que “l’únic sindicat que defensa a la plantilla” sempre falta en l’equació. Algú es pregunta per què?

Però no en tenen prou. CCOO vol tornar a confondre publicant en una circular que la UNIÓ SINDICAL CAIXABANK (USC) s’ha unit també per a negociar el Pla d’Igualtat. Sabedors que els nervis juguen males passades, els recomanem que es tranquil·litzin, respirin fons i que s’estalviïn crisis d’ansietat innecessàries.

La UNIÓ SINDICAL CAIXABANK no s’ha constituït per a negociar el Pla d’Igualtat, encara que és ben cert que coincidim, a la mesa de negociació, en que les propostes de l’empresa no complien els mínims per a signar, i que en un dia no podien pretendre solucionar allò que en 3 anys no havien estat capaços. Tampoc entenem les presses de CCOO per signar un acord incomplet i sense un protocol de desconnexió digital tan necessari.

Encara que ens ataquin, insultin i vulguin generar confusió, a la USC mai exclourem cap sindicat. Seguim convençuts que la unió ens fa més forts. Els que van a la seva, només cerquen penjar-se medalles.