Els sindicats UOB i SIB, sindicats majoritaris en els Comitès d’Empresa de Bankia i CaixaBank a les Illes Balears hem enviat un comunicat a IB3 TV.

Dia 5 de maig, el programa Els dematins d’IB3 TV (recuperable “a la carta”) va emetre una peça (1:25:45) en què correlacionava l’entrada a la Fase 0 i l’obertura de certs comerços amb les “cues per anar al banc”, i ho palesava amb imatges d’evidents cues de clients formades a la via pública, a les portes d’algunes oficines bancàries.

En primer lloc, val a dir que lamentam les molèsties que les mesures que s’han pres a les diferents entitats bancàries durant l’estat d’alarma hagin pogut ocasionar a la clientela. Totes les mesures s’han pres, però, per maximitzar la protecció tant de treballadors com de clients. El sector ha seguit obert durant tot l’estat d’alarma i els seus treballadors prestant serveis, per la qual cosa tots els sindicats hem coincidit en l’exigència d’acomodar els protocols comercials, i de provisió de mitjans adients per a la necessària prevenció de la Covid-19. Dins l’àmbit dels Comitès de Seguretat i Salut, s’han proposat iniciatives per protegir tant els clients com els treballadors i familiars vulnerables. Els treballadors de banca són persones, amb famílies, i també tenen dret a la protecció i a la prevenció, i una aparent animadversió més o menys explícita cap “els bancs” plasmada en els mitjans de comunicació representa, ras i curt, un perill d’increment de risc laboral a les oficines comercials. Cal dir-ho més clar?

Per ventura caldria que els reportatges periodístics aprofundissin un poc més en els motius del desgavell i cercassin responsabilitats en altres àmbits, en tot cas molt lluny de les portes de les oficines comercials. Això, a banda d’investigar la tipologia de les oficines de les que es mostren imatges, perquè per ventura aquesta du inherentment associada l’existència de cues, degut al funcionament sense cita prèvia i a l’operativa de caixa com a funció essencial.

Hem de recordar que ens hem manifestat públicament i notòriament contra la majoria de decisions directives de tancaments d’oficines i de regulació d’ocupació al sector, que tanmateix eren impulsades o beneïdes des dels àmbits legislatiu, executiu i administratiu, de vegades amb dolços altaveus mediàtics. La precarietat actual de les xarxes comercials obeeix interessos que no tenen res a veure amb els treballadors, que en són els principals patidors, i no durant unes hores, sinó dia rere dia, any rere any.

A més a més, hem de pensar que la fusió i conversió de caixes d’estalvi en bancs i la migració i centralització dels seus serveis centrals, informàtics, tècnics, organitzatius, etc. cap a indrets cada vegada més allunyats del punt d’atenció al client no ha propiciat precisament un millor nivell de servei. Deixant a banda el greuge per la descapitalització territorial (menys llocs de feina, menys oficines obertes, menys obra social), el jacobinisme aplicat al món financer ens ha duit els resultats que ara patim. Una vegada més, caldria cercar culpables lluny de les oficines bancàries, on hi ha treballadors prestant serveis el millor que poden, enlloc de demonitzar gratuïtament tot el sector – que inclou tot els seus treballadors! La precarietat amb què les oficines afrontaven el dia abans de la irrupció del virus ja era galopant. Ara, la distopia vigent ha evidenciat totes les carències de recursos, provocades per les decisions que han anat aprimant el sector, tot acumulant el mateix treball (inclús més, per la creixent burocratització) en moltes menys mans. El resultat ha estat un desorbitat increment de la pressió comercial exercida a damunt els treballadors, els quals, per atendre totes les feines, es veuen en el cas d’haver de fer uns horaris per damunt dels estàndards. Tots els treballadors del sector es mereixen un sincer agraïment de part de la societat. No calen aplaudiments; basta amb no ser inclosos dins la mateixa categoria que els dirigents polítics, econòmics i empresarials que ens han portat a la situació que tots patim.

SOM INDEPENDENTS

SOM DE BALEARS